Ricard Planas: "Costa Brava - Babel de les arts"
DE L’ESCULAPI A L’ESCULTURA «PASSAGES»
De les ruïnes d’Empúries a la memòria feta escultura del segle xxi a Portbou. De Josep Puig i Cadafalch —que el 1908 va engegar les excavacions d’aquest important conjunt arqueològic en el municipi de l’Escala— a l’escultura homenatge titulada Passages, una obra que Dani Karavan va erigir el 1999 al municipi fronterer de Portbou per donar testimoni de la persecució i mort del pensador jueu alemany Walter Benjamin —el setembre de 1940— en aquesta vila. De l'Esculapi o Asclepi fins en aquesta escultura memorial, entesa com a instal·lació-arquitectura sense fronteres. Durant més de cent anys, la Costa Brava de Blanes a Cadaqués —com deia la famosa cançó dels Sopa de Cabra, tot i que deixava fora Colera i Portbou— ha esdevingut una cruïlla de l’art a la Mediterrània. Referència històrica ja en època del rei Jaume I, durant el segle xx va esdevenir referència clau de la història de l’art mundial; referència en bona part gràcies a dues columnes vertebrals: Cadaqués i Tossa de Mar. Entrat el segle xxi, pren nova embranzida per reubicar-se en un mapa on la cultura és un eix bàsic per al desenvolupament i l’excel·lència dels territoris.
Dir quins han estat els personatges més emblemàtics de la Costa Brava durant aquests cent anys és una tasca complexa, tot i que noms com Marc Chagall, Salvador Dalí, Marcel Duchamp i Dani Karavan-Walter Benjamin són referències destacades que, alhora, han exportat el nom de la zona arreu del món. Al mateix temps, això potser no hauria estat possible si —al llarg dels segles i fins arribar a l’actualitat— la vida artística i intel·lectual d’aquests indrets, d’aquests pobles arran de mar, amb més o menys intensitat, no s’hagués mantingut viva.
Picasso, Sert o Kitaj també van deixar la seva empremta en aquesta geografia. Tots ells hi eren presents abans de l’arribada del turisme i la totxana fàcil, iniciatives que fins i tot van incentivar. Kitaj va establir una forta relació amb Josep Vicent Roma, director d’una fàbrica de suro i alcalde socialista després del franquisme. Com ell mateix va recordar en una entrevista a la revista bonart: «Vaig introduir aquest artista nord-americà a la realitat peninsular d’aquell moment i al catalanisme. L’empremta que tot això va deixar en la consciència de Kitaj va ser profunda. Perquè la Costa Brava no només ha estat sol, platja i roques, sinó construcció d’una nova realitat multicultural, a banda d’una identitat de país i de cultura ancestral, que es conjuga amb els avenços del present, tot mirant el futur». La recent selecció a la Documenta de Kassel —esdeveniment artístic de referència internacional— de Ferran Adrià, un cuiner a cavall del fet artístic que treballa des de Roses, estableix un bon maridatge amb el futur i consolida la fusió de camps com la gastronomia i l’art. Una simbiosi que Adrià ha implementat i que va captar dels seus amics artistes que peregrinaven des de Cadaqués i acudien a incentivar-lo i aixoplugar-lo artísticament.
Ara bé, la Costa Brava —indret a voltes ignot i wagnerià— no només ha viscut dels artistes, sinó també del seu mecenatge i del paper que, en els darrers anys, han tingut empresaris com Antoni Vila Casas. Aquest mecenes barceloní ha dipositat la seva col·lecció de fotografia contemporània, tant nacional com internacional, al magnífic edifici medieval del Palau Solterra, a Torroella de Montgrí. Simultàniament, a Can Mario de Palafrugell, edifici industrial d’inicis del segle xx, s’exhibeix el fons d’escultura catalana contemporània. Dues col·leccions de nivell a Catalunya i la Península.
D’altra banda, cal esmentar la futura instal·lació de la col·lecció de pintura catalana de la baronessa Carmen Thyssen a l’antiga fàbrica Serra Vicens de Sant Feliu de Guíxols. El projecte arquitectònic i de restauració ja s’ha presentat i iniciat. És una de les iniciatives més ambicioses de l’era recent i el seu potencial, pel que simbolitza la col·lecció d’aquesta mecenes vinculada familiarment a la població ganxona, és impressionant. Així mateix, el Centre d’Estudis Walter Benjamin de Portbou, amb avantprojecte de l’arquitecte Norman Foster —malgrat estar parat— és un altre projecte de magnitud que, si tot va bé, s’afegirà al ric patrimoni de la Costa Brava, des de l’antiguitat fins als nostres dies. [...]
Descarregar el document "Costa Brava - Babel de les arts" (8 pàgines en format PDF)
