Autor: Lluís Brugués.
Era un 12 de setembre de 1908 que al diari “La Veu de Catalunya” sortia publicat el conegut article de Ferran Agulló en què es referia per primera vegada al terme Costa Brava al litoral gironí.
Probablement aquest terme estava predestinat a unir-se a la música des de bon principi, ja que La Veu de Catalunya va ser la “veu” de molts músics i artistes de l’època.
Durant aquests 100 anys que han passat ha quedat demostrat que aquest nom va ser un encert i que avui dia és una realitat i un nom conegut i reconegut a nivell internacional. A això hi ha contribuït molts factors, per exemple, aquest any 2009 que es commemora el seu Centenari es fa un recordatori de la importància de la seva gastronomia. En altres èpoques i circumstàncies s’ha fet ressò d’altres qüestions del seu entorn.
Però nosaltres ens referim concretament a la importància que ha tingut la MÚSICA per la promoció i la difusió mundial d’aquest nostre privilegiat indret. Ens referim, doncs, essencialment als Festivals de Música que s’hi han celebrat des de l’any 1956.
Un dels primers artífexs d’aquesta promoció va ser, indubtablement, Josep Ensesa, que va obrir la seva pròpia casa, els jardins de Senya Blanca de S’Agaró per els festivals, i que varen ser inaugurats amb el nom de Festivals Mozart, amb l’orquestra de Cambra d’Hamburg. Uns festivals que es van celebrar durant el mes de juliol d’aquell ja llunyà 1956 i en els quals hi va actuar l’orquestra simfònica de Barcelona, el violinista Henryk Szeryng, el violoncel·lista Gaspar Cassadó i Victòria dels Àngels.
La influència d’aquests festivals al coneixement i reconeixement internacional de la Costa Brava ja es va fer palesa des de les primeres convocatòries. Així hem trobat que l’any 1957 unes de les personalitats assistents –només per posar un exemple- van ser els ducs de Windsor.
La repercussió i èxit d’aquest festival portà a què moltes d’altres poblacions i indrets del litoral seguissin els mateixos passos, motivant una xarxa de festivals per tota la geografia de la costa que els seus promotors van anar adaptant a les característiques peculiars de cada població.
El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols s’inaugura el 1963. Avui es manté encara amb una bona programació i compta amb artistes de renom nacional i internacional.
El seguiren el Festival de Calonge, inaugurat el 1968. Els primers anys es celebraven al temple parroquial i posteriorment a la plaça del seu Castell Medieval. En la primera edició es comptà amb Oriol Martorell. El violinista Adrià Sardó i Antoni Ros Marbà, durant uns anys, figuren entre els organitzadors d’aquest esdeveniment.
Un altre festival amb fort impacte va ser el de Cadaqués, inaugurat l’agost de 1972 amb un patronat de prestigi: Ricard Pichot, Salvador Dalí, Joan Josep Tharrats, Oriol Bohigas o Josep Pla, entre altres. L’ànima d’aquest festival durant molts anys va ser el doctor Jordi Roch, el qual va portar des dels seus inicis figures com el flautista Jean Pierre Rampal o el violinista Gonçal Comellas, entre altres.
Un referent dels festivals és el de Torroella de Montgrí, inaugurat el 1981, amb centenars de gran artistes i de manera especial amb la col·laboració del tenor Jaume Aragall i el pianista Joaquim Achúcarro durant moltes edicions.
Encara que més a l’interior, dins el Festivals de la Costa Brava també s’hi inclou el prestigiós festival de Vilabertran, inaugurat també el 1981 i dedicat molt especialment a l’obra de Schubert.
I al costat mateix i en un indret privilegiat i de llarga història del país, el Festival del Castell de Peralada que atrau cada any milers de turistes nacionals i estrangers des de la seva inauguració el 1987.
I si parlem de llocs distintius de la Costa Brava no podem obviar el marc incomparable dels Jardins de Cap Roig, el seu festival va començar dedicat al jazz i ha seguit obrint-se a tots els estils musicals, sempre amb una línia de gran qualitat que ha comptat amb grans intèrprets de prestigi mundial com per exemple el tenor Josep Carreras, Lisa Minelli, etc.
A banda d’aquests festivals, la Costa Brava compta també amb molts altres al llarg del litoral costenc, com Begur, amb els seus concerts d’estiu, inaugurats el 1978, o el de Llançà, que data de 1982. Les serenates d’estiu i concerts de Castell Platja d’Aro, Roses, Port-Bou, Sant Pere de Rodes, Palafrugell, Pals, Tossa de Mar o Sant Pere Pescador.
Tanta ha estat la implicació social a aquests festivals que pràcticament totes les poblacions del litoral en un moment o altre han comptat amb esdeveniments musicals d’estiu, ja sigui de música clàssica, de jazz o de qualsevol altre estil musical. I és que els festivals, com la pròpia Costa Brava, han anat evolucionant amb el temps. Els primers pràcticament eren exclusius de música clàssica però l’evolució ha portat noves propostes com ballet, l’òpera, la sarsuela, la música actual, i com no, la sardana i la cobla.
Aquests altres formats d’espectacles han tingut el seu ressò i han esdevingut una referència a nivell popular, com les havaneres de Calella, el Festival de la Cançó marinera de Palamós, inaugurat el 1972 i celebrat inicialment a la platja de la Catifa o el cicle Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, per posar uns exemples.
Ningú qüestiona que des dels seus inicis, la Costa Brava ha estat un referent i un indret de primer ordre de la societat gironina i catalana. L’esforç promocional a través de la cultura, els espectacles i l’art –a banda de sol i platja com és lògic- ha estat de sempre, una realitat. També altres maneres de promoció tingueren gran èxit. El concurs “el amor se cita en Playa de Aro” va portar parelles d’arreu a conèixer la Costa Brava i obtingué un ressò sense precedents..
I és que sempre ha estat notícia. Ja sigui per el debat sobre quin turisme es vol: de qualitat o de masses, o per les filmacions de pel·lícules de cinema, o per personatges del món de la cultura o de l’espectacle que l’han escollit per treballar-hi, per passar-hi les seves vacances o per viure-hi. També refugi de pintors i intel·lectuals. I és que la Costa Brava ha estat, és i serà sempre, un dels atractius més sòlids de Girona.
I és que 100 anys donarien per molt, però a mode de síntesi i fent una mirada enrere, recordem per exemple, la repercussió de la inauguració de l’aeroport, Empuriabrava amb els seus canals, els casinos, els camps de golf, els ports...., tot aquest conglomerat de projectes i realitats han fet d’aquests 100 anys una Costa Brava única. Una Costa Brava viva. En definitiva una Costa Brava en moviment, com la música.
Lluís Brugués i Agustí
Girona, 30 de maig de 2009
